Qui som
La Dolceta, és, sens dubte, un dels restaurants més emblemàtics de la ciutat de Lleida. Situat al bell mig de l'horta de Lleida, envoltat de tot tipus d'arbres fruiters, s'ha convertit en un dels punts de referència de la cuina lleidatana. Disposa d'una cuina molt ben elaborada i detallista amb una acurada selecció dels ingredients més frescos i naturals.
"La ben merescuda fama gastronòmica de Catalunya sembla circumscriure en el nostre imaginari als nombrosos establiments de nivell que podem trobar a la ciutat de Barcelona i a la província de Girona, mentre que Tarragona i Lleida no només sembla que es queden enrere, sinó que fins i tot s'obliden. Per això volem reivindicar la bona cuina que també existeix en aquestes dues províncies.
Sortint de Lleida, a la carretera que ens porta cap a algunes de les millors estacions d'esquí als Pirineus, en plena horta i entre arbres fruiters, hi trobem un restaurant que podríem qualificar de carretera, sense cap atractiu exterior i un menjador més que senzill. És, però, un referent per als iniciats lleidatans enamorats de la millor cuina de brases i d'alguns dels millors productes catalans. La Dolceta és, sens dubte, un dels restaurants de referència de la ciutat de Lleida, gràcies a que la seva proposta es basa en una cuina sense moltes pretensions aparents, però amb una acurada selecció dels millors ingredients i dels grans productes catalans, per elaborar-los principalment a la brasa de llenya.
El cuiner i ànima de la cuina de La Dolceta, és un mag de les brases, domina el foc i aconsegueix plats de sabor potenciat pel fumat de les brases, aconseguint una cosa que sembla molt senzill, però per al que cal saber fer una bona brasa i emprar només boníssima matèria primera. Els seus amanides són excepcionals gràcies a que els enciams absolutament fresques i els tomàquets grans, carnosos i saborosos creixen i es recullen en les hortes pròximes. Excel·lents els pebrots i les albergínies a la brasa, i per descomptat l'escalivada, magnífica.
Després de desembre i aquest any fins fa poc temps, es podien menjar uns boníssims calçots que preparen en una graella i que acompanyen amb una salsa de romesco molt fina. Les carxofes a la brasa són de primera. Molt bones també els bolets. Els cargols gormanda són, si cap, el plat emblemàtic de la casa, que preparen en paella amb oli d'oliva salpebrats i cuinats a foc viu. Les carns a la brasa són també excel·lents; molt bons les mitjanes i les botifarres, tant la blanca com la negra.
Els peixos, salvatges i preparats gairebé sobre les brases; un boníssim turbot i una molt bona llobarro, que es presenta a la taula feta i sucosa i el sabor penetra en els sentits. A la taula del costat van servir un pollastre i un xai a la brasa d'aspecte formidable. Per això preguntem als nostres veïns si el gust es corresponia amb la vista i no van fer sinó afirmar i lloar els fumats aconseguits en la brasa.
La dita de que l'ull de l'amo engreixa el cavall és cert, i en aquest cas el fet que els amos s'ocupin del dia a dia alimenta el bon fer de tots els seus cambrers i crec que és relació causa-efecte del fet que el local estigui gairebé sempre ple. La cuina vista, neta i ben organitzada infon confiança i garantia."
Autor: Daniel Camiroaga
Extracte: Vanitatis 24.03.2015
"La ben merescuda fama gastronòmica de Catalunya sembla circumscriure en el nostre imaginari als nombrosos establiments de nivell que podem trobar a la ciutat de Barcelona i a la província de Girona, mentre que Tarragona i Lleida no només sembla que es queden enrere, sinó que fins i tot s'obliden. Per això volem reivindicar la bona cuina que també existeix en aquestes dues províncies.
Sortint de Lleida, a la carretera que ens porta cap a algunes de les millors estacions d'esquí als Pirineus, en plena horta i entre arbres fruiters, hi trobem un restaurant que podríem qualificar de carretera, sense cap atractiu exterior i un menjador més que senzill. És, però, un referent per als iniciats lleidatans enamorats de la millor cuina de brases i d'alguns dels millors productes catalans. La Dolceta és, sens dubte, un dels restaurants de referència de la ciutat de Lleida, gràcies a que la seva proposta es basa en una cuina sense moltes pretensions aparents, però amb una acurada selecció dels millors ingredients i dels grans productes catalans, per elaborar-los principalment a la brasa de llenya.
El cuiner i ànima de la cuina de La Dolceta, és un mag de les brases, domina el foc i aconsegueix plats de sabor potenciat pel fumat de les brases, aconseguint una cosa que sembla molt senzill, però per al que cal saber fer una bona brasa i emprar només boníssima matèria primera. Els seus amanides són excepcionals gràcies a que els enciams absolutament fresques i els tomàquets grans, carnosos i saborosos creixen i es recullen en les hortes pròximes. Excel·lents els pebrots i les albergínies a la brasa, i per descomptat l'escalivada, magnífica.
Després de desembre i aquest any fins fa poc temps, es podien menjar uns boníssims calçots que preparen en una graella i que acompanyen amb una salsa de romesco molt fina. Les carxofes a la brasa són de primera. Molt bones també els bolets. Els cargols gormanda són, si cap, el plat emblemàtic de la casa, que preparen en paella amb oli d'oliva salpebrats i cuinats a foc viu. Les carns a la brasa són també excel·lents; molt bons les mitjanes i les botifarres, tant la blanca com la negra.
Els peixos, salvatges i preparats gairebé sobre les brases; un boníssim turbot i una molt bona llobarro, que es presenta a la taula feta i sucosa i el sabor penetra en els sentits. A la taula del costat van servir un pollastre i un xai a la brasa d'aspecte formidable. Per això preguntem als nostres veïns si el gust es corresponia amb la vista i no van fer sinó afirmar i lloar els fumats aconseguits en la brasa.
La dita de que l'ull de l'amo engreixa el cavall és cert, i en aquest cas el fet que els amos s'ocupin del dia a dia alimenta el bon fer de tots els seus cambrers i crec que és relació causa-efecte del fet que el local estigui gairebé sempre ple. La cuina vista, neta i ben organitzada infon confiança i garantia."
Autor: Daniel Camiroaga
Extracte: Vanitatis 24.03.2015